TRIATLÓ D.O. TERRES DE L’EBRE ’18

Diuen que per cada setmana de descans en necessites tres per recuperar la forma perduda. Doncs sembla que ha estat al revés! 🙂 M’he apropat bastant al nivell de forma del 2016* després de 17 mesos pràcticament aturada + 6 mesos entrenant sense planificació, ni cuidant el descans, ni l’ alimentació

 *CTLs: Abr ‘16 – 117 / Abr ’17 – 68 / Abr ‘18 – 131 (els CTLs no ho son tot!, però ajuden)

En un “post” anterior m’acomiadava temporalment, just al començar el Grau de Fisioteràpia. I ara no és que hagi tornat a entrenar com abans, però enguany he donat una mica més de prioritat a l’esport que l’any passat (un any sense fer res passa factura física i mentalment!). Així que, per recuperar-me del pou, després de l’accident de moto, per motivar-me em vaig inscriure a varies curses, i he intentat acompanyar a alguns esportistes, especialment a l’Uri, en alguns dels seus entrenaments per tal d’arribar millor que al 2017 al Triatló D.O., que anava sense preparar-me, ni amb “cabra”… però és un triatló que no em perdo mai.

Òscar, Alex, Ivet, Uri, Joan Ramon

Tenia moltíssimes ganes d’anar a Sant Carles el cap de setmana ja que érem us 45 comptant “pupilos”, companys de club UCSC , amics i companys de fatigues, més els familiars de suport. Però les setmanes prèvies van ser molt dures (amb exàmens, treballs i feina acumulada) i fins dissabte tarda no em van començar a entrar nervis, tampoc estava segura de tenir opcions a podi. Al final, va sortir millor del previst!

Joan Ramon, Ivet, Òscar, Uri, el Quike, Romain, Miki

A les 8h del 22 d’abril tret de sortida!

Natació (3km): l’objectiu era anar a “tope” per sortir el més endavant possible i estar més motivada. Va anar bé 46’23” (1’14” menys que al ’16). Tot i que a 2’ de la 1a noia!!
Bici (90km): feia dos anys que no competia amb cabra i aquesta era nova, l’havia agafat poc (massa spining!) però volia jugar-me-la i fer el màxim de vats possibles (sobre 160?), començant a 165w vaig haver de baixar a 160w a la segona volta i 153w a la tercera, que ja em feien molt mal les cames (vast intern quàdriceps i adductors) Tot i així una potència de 158w (igual que al ’16 però més TSS) , col·locant-me en primera posició.

Cursa a peu (20km): La idea era perdre les menys posicions possibles, córrer com pogués. Vaig baixar a la T2 lentament perquè estava rebentada (bffff!!, que dura la posició acoplada) i començo a trotar amb dificultat, amb dolors a les cames i molt males sensacions (“que esperava si m’havia passat en bici!?” – 194TSS). Als 2km ja veig 4 noies, estaven a 5-7’, entre elles hi havia la Mercè Tusell (que corre que se les pela!). Em va venir un “bajón” molt gran, no em venia gens de gust aquella pressió i aquell patiment, a més a més em va venir al cap tot el neguit i l’estrès de la setmana, al km4 em va sortir tota la tensió acumulada i només tenia ganes de plorar i aturar-me, però és clar, es passen 8 vegades per davant de la meta i del públic, tothom t’anima, davant tenia la bici amb el cartell de 1a dona, i l’Uri animant-me (s’havia retirat), … Abandonar era molt difícil (per sort) i vaig valorar fer una volta més. Al km 8 van millorar les sensacions, em vaig recuperar anímicament i vaig decidir lluitar pel podi, fins i tot per la primera posició malgrat que la Mercè m’anava retallant. Però si no m’esforçava, sabia que me’n penediria fins l’any vinent. Els últims 10km se’m van fer durs com els últims 10km d’un IM, les cames no responien però ja portaven la inèrcia i vaig acabar els 20km a 4’30”/km (12”/km més lenta que ’16 però al 100% de les meves possibilitats).

amb Guillaume Gratte

Meta: 4h51’. Crec que es converteix en el rècord de la prova, segurament gràcies al bon dia que va fer, sense vent ni calor. Vaig acabar molt “trinxada”, més que mai? (potser ho penso en cada competició), però molt feliç de no haver tirat la tovallola i d’aquest primer lloc que em va costar tant d’esforç, no només durant la competició sinó durant els últims mesos, traient el temps i les ganes sota les pedres.

Xavier Torrades i Mercè Tusell (2ns), Daniel Mújica i Jo (1rs), Gema Hernández i Sergio Bolado (3rs)

No em queixo dels resultats d’enguany, la 7a competició i 6è podi! Ara toca descansar per invertir més temps en els estudis, però quan passin exàmens ens veiem al MonegrosMan LdHalf Altriman o Triatló MD de Mequinenza.