RETIRAR-SE D’UNA CURSA

Artículo publicado en “L’EXPERT EXPLICA” de la 6ª Revista del Club Dir:  TriDiR (julio ’15) – en catalán

dir text

_____________________________________________________________________

La que la majoria d’esportistes s’han retirat alguna vegada amb un dorsal posat. Napoleó Bonaparte va dir: “Una retirada a temps és una victòria”. Doncs bé, hem d’analitzar fins a quin punt el que afirma la frase és cert o no.

Durant una competició poden sorgir imprevistos, trobar-se en situacions inesperades i només l’esportista pot valorar si és millor continuar o no. Com més llarga és una prova, més probabilitats hi ha de trobar-se en situacions difícils, però en general, les causes més comunes d’abandonament són:

  1. Traumatisme: a causa d’una caiguda o cop amb algun element extern
  2. Malaltia: si s’ha decidit començar amb un estat de salut inicial poc favorable, amb febre o alguna infecció
  3. Lesió: tant si l’esportista venia amb alguna lesió muscular o tendinosa, o com si apareixen dolors aguts durant el transcurs de la prova
  4. Cansament: sempre apareix una gran fatiga durant una competició al esforçar-se i donar el 100% de les capacitats individuals, però a vegades es regula malament la intensitat i si la prova és una mica llarga (>2h30’ aproximadament) s’acaba notant en algun moment, si l’esportista es fatiga més del previst, segurament es trobarà amb poques forces físiques i mentals per continuar en les mateixes condicions
  5. Desànim: és freqüent tenir oscil·lacions en l’estat d’ànim durant una competició fruit del cansament o si no s’està rendint al nivell que s’esperava

La pregunta és: Quan retirar-se d’una cursa?

Recomanaria abandonar una competició quan està en joc la salut del triatleta*, és a dir, en cas de patir algun traumatisme o si es té una lesió que es pugui veure agreujada. En el cas de malaltia no s’hauria ni d’intentar participar, ja que no es farà en bones condicions i segurament empitjorarà l’estat a causa de la baixada de defenses.

En pocs casos es podria seguir, posant en perill la salut del triatleta, depenent si s’és triatleta professional o no i tenint en compte els següents objectius de la temporada.

En canvi, si s’està fatigat per una mala estratègia de competició, tant d’intensitat con nutricional, per molt que costi seguir es podria continuar i un cop acabada s’haurà après dels errors. El mateix si aparèixen estats d’ànims negatius, doncs s’ha d’aprendre a tenir una actitud positiva malgrat que no s’estigui rendint com es voldria, apareguin problemes mecànics o altres imprevistos. S’ha de saber controlar les emocions en els mals moments, si es té tendència a abandonar per aquesta raó un entrenador o psicòleg esportiu pot ajudar en aquests casos.